Tradicions i altres usos de l'oli d'oliva
Tradicions, el sabó d'oli d'oliva
Era freqüent que els molins o almàsseres fins fa poc associessin a la producció d'oli la de pinyolada o la fabricació de sabó. Malgrat això, aquest producte s'elaborava a les cases tant per fer la bugada com per a la neteja personal i fins i tot per a la desinfecció de ferides, barrejant-se amb cera d'abella per formar el "cerato", o per la bellesa facial, coent l'oli amb colònia i esperma de balena per formar el "croqué".
El mètode meravella avui en dia a ambientalistes perquè suposa no només l'aprofitament i reciclatge de l'oli usat, sinó perquè a més s'evitava així que aquest producte tòxic s'aboqués sense control als llits fluvials.
La recepta del sabó és senzilla. Per cada tres litres d'oli d'oliva usat en la cuina s'afegia el mateix nombre d'aigua i mig quilo de sosa càustica. En primer lloc es barrejava poc a poc l'aigua i la sosa, que reaccionava produint molta calor. En refredar, s'hi anava afegint progressivament l'oli sense deixar de remenar fins que s'espessia. Llavors es disposava en grans safates de fusta que feien de motlle. Un cop endurit, es tallava donant-li forma a la pastilla de sabó. En ocasions se li afegia blavet per donar-li una tonalitat més atractiva al sabó.
Aquest treball estava reservat especialment a les dones. A principis de segle no es malgastava oli tan sovint. Les noies anaven al trull a buscar als desguassos els tèrbols que s'anaven posant a la bassa, quedant en suspensió a l'aigua una substància greixosa que es "pescava" amb cassons de vímet. Aquesta substància es coïa, rebutjant els pòsits i aprofitant llavors la suspensió restant: precisament el sabó obtingut d'aquestes substàncies era el més apreciat per la seva qualitat, per sobre fins i tot de la de l'obtingut de l'oli net.
Oli d'oliva i la cosmètica
L’oli d’oliva és un ingredient imprescindible dintre del mon de la bellesa i la cosmètica per les seves innumerables propietats hidratants i antioxidants.
Avui en dia, l’oli d’oliva s’utilitza per a fins cosmètics en infinitat de mascaretes capil·lars, en cremes hidratants i exfoliants. Podem afirmar que l’oli d’oliva és una font natural de beneficis molt propera a les nostres costums i cultura.
L’oli d’oliva també te infinitat de propietats cosmètiques com per a la restauració dels nivells d’humitat, reconstitueix les membranes cel·lulars de la pell gràcies a l’acció de l’àcid oleic, s’utilitza com a emol·lient corporal per realitzar massatges, tonificant i donant fermesa a la pell.
L'olivera, símbol de la pau i l'amistat.
Les primeres manifestacions sobre el cultiu de l'olivera es remunten a uns sis mil anys abans de Crist i tot indica que les primeres plantacions van tenir lloc al Líban, Síria i Israel. Per això, no en va que la Bíblia expliqui que quan Noè va deixar anar un colom, aquesta va tornar fins a la seva arca amb un ram d'oliva al bec. Era, possiblement, l'única espècie vegetal que no havia sucumbit a la catàstrofe del diluvi. Potser així, l'olivera es va convertir per als antics cristians en representació de la pau, com avui succeeix amb la figura d'un colom amb un ram d'oliva en el seu bec.
La mitologia grega també recull l'olivera en els seus textos. De fet, explica que, en una ocasió, una colònia grega era pretesa alhora per Posidó i per Atena. Per intentar dilucidar la qüestió, els déus de l'Olimp van sol•licitar a ambdós competidors la donació d'un present als ciutadans de la colònia. Així, Posidó, amb un poderós cop de trident, va aconseguir que sorgís del terra un cavall, exemple de vigor, amb ell que faria als exèrcits invencibles. Per la seva banda, Pal·las Atenea va fer brollar una olivera d'on s'obtindria l'oli, aliment dels homes, font de llum, símbol de l'abundància, remei per a les ferides i oli d'unció. Davant d'aquestes donacions, els déus de l'Olimp van dictar sentència a favor de Pal·las Atenea, deessa de la saviesa, i pel seu honor es va fundar la ciutat d'Atenes.
